Els Antropoids és un dels tres subordres dins Primats. En aquest subordre, al llarg de l’evolució, es va donar el pas de la visió de dos colors (VISIÓ DICROMÀTICA) a la de tres colors (VISIÓ TRICROMÀTICA), separant els Monos del Nou Món (NWP) o Platyrrhini dels Monos del Vell Món (OWP) o Catarrhini.
·PLATIRRINS: es troben només a Amèrica. Són diurns. Tenen els narius separats per un envà ample. Tene cua llarga i prensil. Són arborícolas, de dieta insectívora i fucívora. La seva característica és l’absència de conducte auditiu.
·CATARRINS: es troben a Àsia. Els narius estan més junts i orientats cap avall. Tenen conducte auditiu. La cua, quan hi sigui present, no serà prensil.
Els Antropoids són més recents que els Prosimis, estan més desenvolupats però menys diversificats. Sempre respecte als Prosimis, els Antropoids tenen una major complexitat encefàlica, òribites oculars totalment tancades, reducció de les peçes dentals i també reducció de l’olfacte (la qual cosa du a una millora de la visió, que és binocular i frontal en tots). Les etapes de desnevolupament són més llargues també i l’aparició de la maduresa sexual és més tardana. El dimorfisme sexual està incrementat i no tenen urpes però sí ungles.
Així doncs aquesta web buscarà comprobar la certesa de la teoria citada a l'inici d'aquesta pàgina amb l’ajud de la Bioinformàtica i els recursos de la xarxa d’Internet. Ens trobem en front de l’anomendada “Teoría tricromàtica per a la visió humana” (Thomas Young et al. 1862); enfront d’aquesta hi ha Ewald Hering amb la “Teoría de la interacció oponent” o "Teoria dels Processos de l'Opositor", basada en l’anàlisis de la percepció visual (la cual no analitzarem) i que posa en dubte certs aspectes de la teoria tricromàtica ja que Hering pot explicar certs fenòmens que Young no pot.
La teoria de Thomas Young és vàlida tan sols per a Primats i certs Insectes. Gairebé tots els animals poden veure colors. Molts animals, menys Mamífers i Cefalòpodes, poden veure l'ultravioleta i més enllà de l'infraroig. Per tant, l'èsser humà és dels organismes que pot percebre menys ones de llum.
Els individus amb visió tricromàtica tenen 3 fotopigments de diferents color: el pigment SW (de longitud d'ona, λ, curta) i que capta el color blau, el MW (d'ona mitja) i que capta el verd, i el LW (d'ona llarga) que captaria el vermell. En humans, el gen que codifica pel pigment BLAU és autosòmic i es troba en el cromosoma7, mentre que els gens que codifiquen per als pigments VERD i VERMELL es trobem en tàndem i lligats al cromosomaX (Nathans et al. 1986). De gens del pigment verd poden haver-hi més d'un en el cromosomaX.
Segons Young, el pas de la visió dicromàtica a tricromàtica es dóna en el moment de la divisió entre NWP i OWP. Segons estudis realitzats per, entre d’altres, Gerald H. Jacobs, sembla ser que aquest pas va ser degut a causa de la duplicació del gen opsina en el cromosomaX, i a més amb un polimorfisme associat (ja que els canvis en la seeqüència aminoacídica de la proteina permeten captar una λ diferent i per tant un color digferent). Per tant, si cada cromosoma X du un polimorfisme diferent, les dues opsines són diferents i per tant es poden veure dos colors diferents. Si a aquesta situació li sumes el 3er pigment del cromosoma autosòmic que tots tenen, tenim la visio tricromàtica. Així doncs la situació a partir de la cual començarem a investigar és la següent:
Taula resum de visió d'Antropoids*
"Molecular evolution" (1991) de Wen-Hsiung.
(*)Pel que fa als OWP, la situació seria igual que en el cas dels humans.
En la taula anterior, les caixes negre, blanca i ratllada representen els gens dels pigments verd, vermell i blau, respectivament.
La tricromacia en els OWP podria estar implicada en facilitar la detecció de fruits vermells i grocs d'entre el fullatge pigallat. Per tant és clar l'avantatge selectiu en front dels dicromàtics. A més, el fet que el gen de l’opsina verd/vermell hagi sobreviscut a l’evolució de la llarga etapa nocturna dels mamífers, i que està sota una forta selecció purificadora en organismes que viuen en ambients foscos, sugereix que aquest gen té una altra funció important a més del color en la visió, probablement de control dels ritmes circadians (Nei M, Zhang J, Yokoyama S). S'ha trobat tricromacia (i per tant polimorfisme) en primats nocturns, la qual cosa significa que les espècies nocturnes van evolucionar de les diurnes (Li i Tan). Per tant, l'avantatge evolutiu per a la supervivència está sens dubte al cantó dels heterocigots.
