|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Avena sativa | Avena | Avena | Avena |
Hordeum vulgare | Barley | Ordi | Cebada |
Oryza sativa | Rice | Arròs | Arroz |
Pearl millet | Millet | Mill | Mijo |
Secale cereale | Rye | Sègol | Centeno |
Sorghum bicolor | Sorghum | Soja | Sorgo |
Triticum aestivum
Triticum durum |
Wheat | Blat | Trigo |
Zea mays | Maize | Blat de moro | Maíz |
Cereal de gran poder alimentici. Tot i que
el seu origen està en Europa oriental actualment es cultiva també
en Amèrica del Nord i del Sur, tot i que molt menys que l'ordi i
el blat.
Existeixen nombroses varietats amb longitus
variable de 60 cm. a 1 m. d'alçada.
Substitut de la patata, el pa o la pasta
en moltes societats, és el cereal de major consum en el món
i l'aliment bàsic de la dieta dels habitants de l'Extrem Orient.
D'aproximadament 1 m. d'alçada, és
l'aliment base de milions d'individus a Índia, Rússia, Xina
i Àfrica.
Similar al blat en molts aspectes, és
també panificable. Era el cereal de major consum entre els pobles
bàrbars, que varen arribar a Europa meridional en successives olejades
des del Nord, al llarg de l'Edat Mitjana.
Hi ha aproximadament un centenar de varietats.
El tipus comú creix en climes secs d'Àsia i Àfrica,
medeix uns 4 m. i el seu aspecte és molt similar al blat. Els seus
grans poden ser de color blanc, groguencs o vermellosos. Després
del blat, el blat de moro i l'arròs, és la gramínia
més cultivada del món.
Després de l'arròs és
el cereal més cultivat del món i el de major consum en EEUU
i Europa. L'espècie
T. aestivum és la principal i
correspon als blats anomenats tous. L'altre espècie, T. durum,
correspon al blat dur. El pa comú, pastissos, galetes i brioxos
s'elaboren amb la farina obtinguda de la varietat de blat tou.
Els testimonis més antics remonten
fa més de 5000 anys. Era l'aliment bàsic dels pobles recolombians,
extesos per tot el continent americà, des de Xile fins a Canadà.