QUÈ ÉS LA TRANSGÈNIA?

Els organismes transgènics són aquells que han estat modificats genèticament amb la finalitat de millorar la seva producció. Entre ells destaquen el blat de moro, la soja, la patata, el tomàquet i el cotó. Actualment s'estan fent estudis amb diferents mamífers com ovelles i vaques productores de carn i llet, porcs pels xenotransplanstaments entre d'altres.

Els transgènics s'obtenen introduint un gen d'una espècie al genoma d'una altra amb la finalitat que el gen introduït s'expressi en un organisme on abans no ho feia. De fet no solsament introduim el gen sino també un promotor que el reguli i a vegades són necessàries unes seqüències homòlogues amb les de l'organisme on introduim el gen.

Les principals tècniques utilitzades són:

Microinjecció
Infecció  vírica ( mètode de l' Agrobacterium tumefaciens)
Sistema binari
Biolística i fibres de carbur de silicona
Transferència electroforètica
Cointegració

PER QUÈ SÓN INTERESSANTS ELS TRANSGÈNICS?

    Beneficis per l'agricultura:
Cultius resistents a malalties i plagues (blat de moro resistent al "taladro")
Cultius tolerants a herbicides (soja resistent a herbicides, glifosat)
Cultius resistents a condicions ambientals adverses (sequedat, gelades, salinitat,...)
Cultius amb major rendiment (arròs)

    Beneficis per la indústria:
Fruits que tarden més en madurar
Augment de la producció
Producció d'antibiòtics ràpidament
Obtenció d'aliments amb anticossos i determinades vitamines

CEREALS TRANSGÈNICS.

Els cereals són uns dels aliments que més destaquen en el camp dels transgènics ja constitueixen la base de la alimentació d'humans i animals. Com que es cultiven en grans extensions, i les seves pèrdues impliquen molts milions s'ha investigat molt sobre ells i s'han fet moltes varietats transgèniques. El cereal per excel·lència és el blat de moro ja que té molts derivats.
Degut al "taladro" cada any es perdia un 13% de la collita cosa que significava pèrdues importants, aquest insecte es eliminat per un insecticida, la toxina Bt, que actualment la poden produir les mateixes plantes gràcies a la transgènia.
Els principals països de cereals transgènics són: Estats Units, Canadà, França i Espanya.

GENS INTRODUÏTS.

En els vegetals trangènics normalment s'hi introdueixen tres gens:

Gen de resistència a antibiòtics: és un gen de marcatge que permet, en el procés de laboratori, diferenciar els individus que han estat modificats dels que no. Aquest gen introdueix informació de resistència a ampicilina (gen blatem) però s'en poden fer servir d'altres, gen de resistència a kanamicina i neomicina (npt II), a amicacina (npt III o aph3'-3) o a l'estreptomicina (aad3"3).

Gen auto insecticida: s'introdueix a la planta l'informació per a generar una toxina, anomenada Bt, que elimina els insectes nocius pel cultiu modificat. Aquesta toxina ja s'utilitzava anteriorment com a insecticida, de forma que l'únic que s'ha canviat és la via d'administració. Aquest gen s'extreu del Bacillus thuringiensis var israelensis.

Gen de resistència a herbicides (glifosat): s'utilitza a vegades com a marcador i també com a valor afegit del cultiu, això permet utilitzar una major quantitat d'herbicida sense que el cultiu es vegi afectat.
El gen (AROA AGRSP que s'obté d' Agrobacterium sp strain CP4) introduït codifica per un enzim 5-enolpyruvylshikimate-3-phosphate synthase (EPSPS) que degrada l'herbicida proporcionant-li a la planta la tolerància.

PROS I CONTRES.

Els transgènics desde la seva aparició ha sigut un tema molt polèmic. Hi ha qui defensa els transgènics i només els hi atribueix beneficis i també hi ha qui no els hi troba ni un sol argument a favor.

Arguments a favor:
Augmenta la productivitat: si tenim cultius resistents a plagues i ademés a herbicides les pèrdues es minimitzen de manera que el rendiment augmenta considerablement.
Agricultura més ecològica: els insecticides els fabrica la pròpia planta de manera que actuen d'una forma més localitzada sense que es dispersi pel medi ambient.
Ingesta de vacunes: actualment s'estan intentant fer plantes transgèniques que continguin anticossos contra determinades malalties de manera que al ingerir-les ja quedéssim immunitzats.
Aliments vitaminats: es vol fer un arròs transgènic ric amb vitamina A, ja que un dèficit en aquesta vitamina produeix ceguesa. Sobretot està pensat per a països que pateixen desnutrició.
 

Arguments en contra:
Risc per la salut humana i animal: Toxicitat i qualitat dels aliments.
                                                      Pot produir al·lèrgies
                                                      Resistència a antibiòtics

Risc pel medi ambient: Persistència del transgen
                                      Augment dels químics en agricultura
                                      Impredictibilitat de l'expressió dels gens i de les generacions que es transmetrà.
                                      Resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no
                                      modificats.

Risc per a l'agricultura: Alteració del valor nutritiu
                                      Pèrdua de biodiversitat
                                      Reducció dels cultius susceptibles.

LEGISLACIÓ.

Els productes transgènics ha de complir els criteris d'una directiva europea de 1997. Els criteris són els següents:
Que sigui necessari i útil, segur per a la salut humana i el medi ambient i que les seves característiques siguin les declarades i  es mantinguin en el temps. L'apartat més discutit per les associacions de consumidors és l'etiquetat, cal detallar a l'etiqueta si el producte es transgènic o no perquè el consumidor té dret a escollir el que vol comprar una segona postura diu que només s'ha de especificar en el cas que existigués un perill pel consumidor.
 

ASSIGNATURA:  BIOCOMPUTACIÓ

CURS: 2000-2001

AUTORES: EVA PARISI
                   CRISTINA VALLS

U.A.B (Bellaterra).